BENVINGUDA

HOLA!!! BENVINGUTS AL BLOC !

AQUEST BLOC ESTÀ FET PELS NENS I NENES DEL CICLE DELS MITJANS DE L'ESCOLA EL DESPUJOL.




19 de juny 2014

LES TREBALLADORES DE LA FABRICA DE CAN RIVA


Hem buscat informació de les noies de la fàbrica  de Can Riva


Fet per Elias i Hicham

CONSTRUCCIÓ DE CAN RIVA

Us expliquem com es va començar la fàbrica de can Riva


Fet per Guillem i Iria

CONSTRUCCIÓ DE LA FÀBRICA DE CAN RIVA

Aquí us expliquem com va començar la fàbrica de Can Riva


fet per Guillem i Iria

EL RECORREGUT DEL TER I ELS SEUS PONTS

Hem investigat el riu Ter i hem preparat un document que podeu veure al següent enllaç: Els ponts

Clàudia i Aina de 4rt

RECORREGUT DEL RIU TER

Em fet aquesta presentació sobre el recorregut del riu Ter

Fet per: Xènia, Júlia, Gil Alumnes de 4t

ELS PEIXOS DEL RIU TER

Els peixos fan aquestes migracions per reproduir-se i alimentar-se. Els cal trobar els ambients adequats per fer-ho.
Els peixos que hi ha al riu ter son:

BARB
TRUITA  CUMUNA
BAGRA 
ANGUILA
CARPA
RAP

Queralt 4t                                         
                         

                                    








                                                           
                                              



MÀQUINES PER PREPARAR I FILAR LA LLANA

Hem buscat informació de les màquines de filar i teixir i hem preparat un document que podreu trobar el l'enllaç següent: MÀQUINES

DAVID I LLUC CABANAS DE 4T
.

LA RODA

                              LA RODA


Fa uns dos-cents cinquanta anys ,la idea de la roda va ser millorada. El  moviment de la roda es va fer servir per moure màquines. Així va neixe a Catalunya moltes fàbriques que es van comensar a instal·lar-se prop dels rius.


Lluc Casas

17 de juny 2014

DONES TREBALLADORES DEL VOLTREGANÈS



HEM VISITAT UNA EXPOSICIÓ SOBRE LES DONES TREBALLADORES DEL VOLTREGANÈS I AQUESTES SÓN LES PRINCIPALS IDEES:EN EL VOLTREGANES LES DONES SEMPRE HAN TREBALLAT A LA FÀBRICA, AL CAMP I A LA BOTIGA. LES GERMANES GRANS NO PODIEN ESTUDIAR, PERQUÈ HAVIEN DE CUIDAR ELS SEUS GERMANS PETITS. LA MAJORIA DELS NENS JA TREBALLAVEN A LA FÀBRICA I. ES TREBALLAVA 12 HORES DIARIES, QUAN ARRIBAVEN A CASA DESPRÉS DE TREBALLAR ELS  TOCAVA NETEJAR LA ROBA I FER EL MENJAR. . L'ÚNIC DIA QUE TENIEN LLIURE QUE NO TREBALLAVEN ERA EL DIUMENGE.PERO TAMBÉ HAVIEN DE TREBALLAR A CASA I CUIDAR ELS FILLS (QUE TAMBÉ HO FEIEN A LA FÀBRICA), RENTAR LA ROBA FER EL MENJAR ETC...




FET PER XEVI, ALBA, IKER I MÍRIAM.

LES FÀBRIQUES DEL VOLTREGANÈS

Hem estudiat les fàbriques tèxtils del Voltreganès que es van anar intal·lant al costat del riu Ter i hem preparat aquesta presentació:

També us volem recomanar alguna visita de les moltes que ofereix el museu del Ter per conèixer el funcionament d'una fàbrica tèxtil o alguna de les colònies que es van crear al costat del riu Ter enllaç al museu del TER

Treball fet per Marta V., Diana, Iker i Laia V.

EL CABAL DELS RIUS

Nosaltres hem investigat el cabal dels rius i us hem preparat aquesta presentació:


TREBALL FET PER: PAULA, ABRIL, RUTH I ARIADNA DE 3R

16 de juny 2014

LES MAQUINES

Una màquina , significant: astúcia, invenció enginyosa o dispositiu) és un conjunt de peces (òrgans o elements) mòbils i no mòbils, que per efecte dels seus enllaços està capacitada per transformar l'energia. Per tant, és un conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per a aprofitar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes.

 





















ELIAS EL MASSOUDI BOUYELAM    4t  

La vida dels treballadors

Les persones que en aquell temps treballaven a la fàbrica, ho feien en unes condicions molt dures. Treballaven durant 12 hores cada dia, inclòs el dissabte.

Tenien uns sous molt petits, cobraven entre 10 i 15 pessetes cada setmana, els que feien d'encarregats podien arribar a cobrar una mica més. Aquestes quantitats són pròpies de l'any 1900, per tant, pot ser que abans encara cobressin menys. Com que el sou que portava el pare a casa era molt petit, també havien de treballar la mare i els fills, que en lloc d'anar a l'escola, també anaven a la fàbrica. Amb el temps van anar canviant una mica aquests aspectes. A Espanya, la llei del 1900, regulava el treball de les dones i els nens. Aquesta llei determinava que el treball de les dones no podia excedir de les 11 hores diàries (66 h/setmana) i als nens un treball màxim de 6 hores diàries). Els homes solien realitzar les tasques més tècniques i les que requerien un major esforç físic. El seu sou solia ser fix (sempre cobraven el mateix). Les dones les feines que precisaven una major habilitat manual. El seu sou podia ser fix o a preu fet. Cal dir, a més, que les dones, sovint majoria, cobraven menys que els homes per la mateixa feina, ja que la ideologia patriarcal considerava el seu salari complementari del de l’home de la família i per aquest mateix motiu en èpoques de crisi eren les primeres en perdre la feina. A més amb el canvi de segle els treballadors van patir l’atur, conseqüència de la manca d’inversió de beneficis de les empreses tèxtils i per tant de la pèrdua de competitivitat d’aquestes empreses.

La vida dels treballadors de començaments del segle XX, que es nodria de moltes dones i també nens i nenes al sector tèxtil, no era fàcil ja que a més de treballar llargues jornades d’onze hores diàries i els dissabtes deu, les condicions en que ho feien eren molt dures: molt soroll, humitat, volves de fibra, i els accidents eren freqüents.

La vida a la colònia estava condicionada pel treball a la fàbrica i estava dominada per unes relacions gairebé paternals entre el propietari i els treballadors. Hi havia empresaris que donaven moltes facilitats i comoditats als seus treballadors per tal d'obtenir d'ells un comportament fidel.

Els treballadors de la colònia disposaven d'habitatge i d'una sèrie d'equipaments i de serveis que anaven a càrrec del propietari. Els principals serveis que disposava la colònia eren, a banda d'un habitatge individual, el sanitària (metge i farmàcia), l'ensenyament (una escola per nens i una altra per nenes), la cooperativa de consum, una mútua de socors, una caixa d'estalvis, una fonda i el servei religiós.

A principis del segle XX encara hi havia malalties greus (verola, xarampió, tifus) que es contagiaven i provocaven gran nombre de morts degut a la manca de clavegueres, de les pèssimes condicions dels habitatges i també per una alimentació deficitària i manca d’assistència.

Pel que fa a l’educació, amb la Ley de Instrucción Pública els nens i nenes havien d’anar a escola, però la realitat fou que durant molts anys no es va complir perquè als industrials els hi anava bé la mà d’obra barata infantil i perquè les famílies necessitaven de la seva aportació a l’economia familiar. Les noies obreres solien anar a l’escola per aprendre les tasques domèstiques com a futures esposes i mares de família.


Cal dir però que les dones no participaven dels esdeveniments culturals, ni assistien al teatre, o al cafè si no era acompanyades d’un home, tampoc no anaven soles pel carrer.


Ramon Quart



ramon

Els oficis

La gran majoria de colònies catalanes han estat vinculades a l’activitat industrial tèxtil, per això la fàbrica és l’espai de producció per excel•lència. Les famílies que residien a la colònia es comprometien a enviar tots els familiars disponibles a treballar a la fàbrica.

La iniciació laboral es produïa a molt primerenca edat, fins que la legislació social, a primers de segle XX, va establir l’edat mínima de catorze anys. En els nois passava per l’aprenentatge d’un ofici: teixidor, filador, contramestre, serraller, fuster, etc., mentre que en el cas de les noies s’iniciaven com ajudantes o en la preparació, i generalment abans dels divuit anys ja eren metxeres, filadores o teixidores, finalitzant així les seves possibilitats de promoció laboral. Quan els nois i noies entraven a la fàbrica ho feien en qualitat d’aprenents. Al costat d’un treballador o treballadora experimentats aprenien l’ofici.


En la part de gestió i comandament, per sota de l’amo, hi havia el director de la fàbrica que al seu torn delegava en els encarregats de secció i als contramestres. En la part administrativa hi havia el comptable i l’escrivent, entre d’altres, que s’encarregaven de dur la gestió econòmica i administrativa. Tots ells eren de confiança de l’amo.

La fàbrica tèxtil es divideix en tres grans seccions: la filatura, el tissatge i els acabats. Els principals oficis de la fàbrica eren:
  • En la preparació de la filatura: bataners, obridora, peons de carda, manuaires o manuadores, pentinadores, puja metxes i metxeres.
  • En la filatura: el filador o filadora i els seus ajudants, i les aspiadores; en la preparació del tissatge: rodeteres, ordidores, bitlleres, canilleres, paradors i ajudants
  • En el tissatge: l’ajudant de contramestre o posapeces, el contramestre, i els teixidors o teixidores.

En moltes colònies no hi havia secció d’acabats, però si aquest era el cas, els tintorers i els aprestadors eren els oficis més importants d’aquesta secció. Altres oficis indispensables, els dels tallers: turbinaire, manyà, untador, maquinista, electricista, serraller, fuster, paleta, etc.; i els del personal general: director, encarregats de secció, escrivent, comptable, porter, sereno, xofer, etc. Per vetllar l’accés a la fàbrica, de dia el porter era l’encarregat de verificar les entrades i sortides del personal i dels vehicles amb mercaderies. De nit, el sereno, vigilava l’edifici per evitar eventuals robatoris i estava al cas de possibles incidències a la fàbrica.


Les fàbriques de certa envergadura disposaven d’un equip complert d’oficis que vetllaven pel manteniment i reparació de les màquines. Així era comú trobar fusters, serrallers, manyans, electricistes, maquinistes, paletes, etc. que havien de procurar mantenir a punt les màquines tèxtils, els embarrats, la màquina de vapor, l’edifici...



Ramon Quart

Espais pels treballadors

El dispensari
En els primers temps, les colònies van adoptar formes d’ajuda mútua i solidaritat, com eren les germandats o societats de socors, que a canvi d’una quota garantien assistència mèdica i subsidis per malaltia, invalidesa i mort. A primers de segle XX, el desenvolupament de la legislació laboral i social va fer que les colònies progressivament oferissin dispensari i assistència mèdica regular. Les grans colònies van contractar metges residents, mentre que a les més petites un metge de la rodalia passava consulta un o dos dies a la setmana.

El carrer
La colònia constituïa un autèntic món social més o menys tancat en si mateix. El control del fabricant, ajudat pel capellà, el mestre d’escola i el director de la fàbrica, abraçava tots els àmbits de la persona: educació, feina, oci, religiositat i família. L’amo contractava famílies senceres, a les quals oferia un habitatge que podia variar segons l’ofici del cap de família. Els habitatges podien ser pisos, que sovint superaven en superfície els estàndards dels pobles i ciutats, o cases, majorment reservades per als encarregats. Els llargs blocs de pisos configuraven un dels principals espais públics de la colònia: el carrer dels pisos, on s’acostumaven a situar els diferents serveis –forn de pa i botiga, el cafè, l’escola, la barberia, etc.–, que generalment comunicava amb la fàbrica. Només les colònies més grans disposaven de plaça.

La botiga (què menjava la gent de la colònia)
El forn de pa va ser la primera botiga de les colònies, ja que proporcionava l’aliment bàsic però també una bona colla de productes de primera necessitat, com la sèmola i la pasta. De mica en mica es van omplir d’altres productes bàsics: oli, bacallà, vi, gra per coure i gra cuit, cansalada... i es van convertir en botiga de queviures, on ja s’hi podia trobar carn de porc, i pollastre els dissabtes. Amb el temps es van omplir d’altres productes, espardenyes, roba, galetes, xocolata, i fins i tot joguines. Els habitants de la colònia completaven la seva dieta amb els productes procedents dels horts de la colònia –verdures, hortalisses i patates–, la pesca al riu i carn de caça. En algunes colònies, la botiga era propietat de l’empresa i en la majoria de particulars que s’hi instal•laven protegits per l’amo que no els feia pagar lloguer pel local que ocupaven i pel servei que donaven. Durant els anys del franquisme es van crear els economats d’empresa, que van tenir una vida curta.

Els habitatges obrers
Tot i que la tipologia arquitectònica més comuna dels habitatges de les colònies és el bloc de pisos de dos o tres plantes, amb galeries exteriors on s’instal•lava el vàter i el safareig, també hi ha exemples de colònies amb habitatges unifamiliars adossats i un petit jardí o hort exterior. Tots tenien un lloguer baix i disposaven de cuina, menjador i dues o tres habitacions, una sempre interior, distribuïdes entre 50 i 80 m2. Els encarregats, majordoms i personal de rang superior vivien en habitatges més grans i de vegades concentrats en un carrer específic i més assolellat.

L’escola i la guarderia
L’escola, juntament amb l’habitatge i la botiga, era el servei més valorat de les colònies, tant per als treballadors que veien una oportunitat per als seus fills i filles com per als industrials que encarregaven als mestres l’educació dels seus futurs treballadors. Les escoles de les colònies, com les dels pobles i ciutats, separaven en aules diferents els nens i les nenes que aprenien matèries comunes però també específiques: els nens més matemàtiques, i les nenes labors i religió. A les colònies més grans es van crear les escoles i residències per a noies treballadores, on es formaven per ser bones esposes i mares, excel•lents treballadores a la fàbrica i a casa. Quan es convertien en mares podien gaudir d’un servei molt important, el de la guarderia, que els permetia continuar treballant a la fàbrica.

Gent de tot arreu
En els primers temps, els habitants de les colònies provenien de la ruralia propera, però també de comarques agrícoles en crisi del camp de Tarragona, del camp lleidatà, de la franja de Ponent, i fins i tot de la zona fronterera d’Aragó i València, als quals s’hi van afegir els de Múrcia i Almeria a les dècades de 1950 i 1960. Cada colònia va crear la seva xarxa de reclutament que va donar feina a parents, veïns, amics d’indrets concrets de la geografia espanyola, en especial del sud d’Espanya, però també de Lleó i Galícia, que no s’aturà fins a l’arribada de la crisi de l’any 1973.

La plaça
El desenvolupament d’un conjunt de serveis per als habitants de la colònia era tant una necessitat com una forma de patronatge empresarial, que volia mantenir l’harmonia a la colònia amb diferents institucions, com cooperatives, germandats, mútues, escoles, residència per noies, ateneus, corals, colles sardanistes, equips de diversos esports, grups teatrals i activitats pastorals. Els espais de lleure, com el casino o l’ateneu, amb cafè i sala per fer teatre o cinema, es localitzaven al bell mig de places públiques, jardins i passeigs arbrats, que generalment es trobaven presidits pels dos edificis emblemàtics de la colònia, la torre de l’amo i l’església. Altres escenaris del lleure a la colònia eren el camp d’esports, la font, la ribera del riu, els horts i els galliners.

Esglésies com a catedrals
L’església s’acostumava a aixecar en un punt ben visible del recinte ja que constituïa un dels espais centrals de la vida quotidiana. El diumenge era obligada l’assistència a la missa del matí per ser ben vist socialment, abans de ballar sardanes o fer el vermut.



Ramon Quart 

12 de juny 2014

la guerra civil a osona


Fa 75 anys que la comarca d’Osona va patir bombardeigs de l’aviació franquista, especialment als pobles de Vic i Manlleu. Causant nombroses víctimes innocents. Els avions eren italians i alemanys que varen ajudar a Franco a conquerir el territori que li quedava per començar la seva dictadura a tot el país.

ALUMNES DE 3R

FIL I TEIXIT

Nosaltres hem treballat el fil i el teixit de la llana i el cotó i us hem fet uns powers informatius.

Carla, Alba i Míriam.


ELS AVIS ENS EXPLIQUEN LA VIDA A LA FABRICA

Uns avis ens van venir a explicar com treballaven a la fabrica




i aqui teniu un petit resum els avis

APROFITAMENT DELS RIUS.


Hem investigat  l'aprofitament dels rius (Ter i Fraser) i amb un power us ho expliquem. 

Maria,Alexia,Marta f  i Adria.


10 de juny 2014

ELS TREBALLADORS DE LA FÀBRICA

En Ramon ha fet un document sobre els treballadors de la fàbrica.
Si el voleu veure cliqueu a l'enllaç següent: DOCUMENT

5 de juny 2014

EN XEVI MAYDEU ENS EXPLICA EL SEU TREBALLA A LA FABRICA

La Clàudia Maydeu ha entrevistat al seu avi Xevi perquè li expliques les feines de la fabrica de Can Riva..

Si cliqueu a ENTREVISTA la podreu llegir

CLÀUDIA MAYDEU

RIUS DE CATALUNYA

Aquesta es una petita representació dels rius de Catalunya.
A Catalunya hi han molts rius però nomes hem agafat els tres rius més importants el Ter, el Llobregat que son mes industrials i l'Ebre, molt utilitzat en els conreus.


 si cliqueu l'enllaç a rius podreu veure el document











XEVI, ANDREU I LAIA DE 3R

INFORMACIÓ GENERAL COMARQUES DE CATALUNYA